L'ART DE LA SEDA
El programa Dossiers recupera la memòria de la seda valenciana.
La seda dona nom a tot un barri de València el de Velluters on fa només 200 anys hi havia fins a 4.000 telers a ple rendiment en els baixos de les cases en ple centre de la ciutat. Tres quartes parts de la població treballava directa o indirectamentde la seda.
L'origen de l'expansió de la seda es deu a la influència dels genovesos que importen la tècnica tèxtil que s'està desenvolupant en el nord d'Ità lia .
Els genovesos canvien el paisatge valencià a partir del segle XV quan comencen a plantarse per tot el territori valencià moreres per a alimentar els cucs de seda. De nord a sud naix una terra de moreres sobretot al Baix Segura, a la Ribera, a l'Horta de València i també a la Costera, la Safor o Requena. Dossiers ha aconseguit imatges inèdites cedides per la Filmoteca valenciana on es pot vore per primera vegada en una filmació com era la collita de moreres als camps valencians i el posterior tracte comercial. Es al segle XV quan s'inicia als camps l'expansió del cultiu de la morera i la cria de cucs de seda.Al 1477 els artesans del vellut comencen a organitzar-se i creen la confraria de Sant Jeroni origen del gremi de velluters. Només dos anys després el rei reconeix l'ofici.
El gremi de velluters comença a controlar el mercat de treball i fixa les primeres ordenances per a regular la fabricació. El 1494 el gremi compra una casa i un hort al carrer Hospital serà la seu dels velluters. Al 1686 el rei Carles II concedeix al gremi la més alta distinció la de Col.legi major de l'art de la seda.
El segle XVIII va ser d'esplendor de la sederia valenciana. Al barri de Velluters el programa Dossiers encara ha trobat empremptes de la memòria de la seda: allà hem localitzat Vicent Enguidanos, l'últim velluter a mà , descendent directe dels mestres artesans i també la fà brica del tirador d'or, una empresa amb dos segles d'història que encara treballa en el bany de la seda amb or i plata, creen fils per a les teles més exquisides i delicades.
L'expansió de la indústria tèxtil va impulsar a tot el territori valencià la sericicultura i la filatura de la seda que es feia als camps. Al segle XVIII, als voltants de Velluters i de València es parla que hi ha un inmens bosc de moreres, també a la Safor, a la Costera, a Requena, al Baix Segura, a l'Horta i sobretot a la Ribera del Xúquer. A Alzira el 1836 el 25% de la terra cultivada són moreres, la criança dels cucs condiciona fins i tot l'estructura de moltes cases valencianes com hem pogut comprovar a Carcaixent on podem vore encara en les xicotetes finestres de l'última planta de les cases i en edificis com en l'hort de Carreres una tÃpica casa sedera o en el Palau de la Marquesa. Unes finestres que servien per a regular la temperatura de les andanes on estaven els cucs. FamÃlies senceres es dediquen al conreu del cuc, quasi exclusivament dones,La ruta de la seda ens ha portat a Vinalesa, aci un financer francés Joseph Lapayesse aporta el capital per a crear el 1770 la primera fà brica de seda que utilitza la força de l'aigua en este cas de la sèquia de Montcada. I també el fil de seda ens porta al barri de Patraix de València, allà trobem un altre intent de modernització de la filatura, el que ara és el centre d'esports era la fà brica de seda Battifora.
L'última seda valenciana la trobem a les dos fà briques que arribarien vives fins als anys 70 la d'Oriola i la de Lombard a Almoines. A la Safor ja hi havia una important producció de seda, s'exportava des del port de Gandia i els francesos van aprofitar que Almoines oferia moreres, filadores, mà d'obra i el riu Serpis. Allà hem trobat encara treballadors que ens evoquen la memòria de la seda. Almoines va poder resistir la crisi del segle XIX perquè reproduia el sistema de producció francés i tenia base financera.
L'esplendor de la sederia valenciana s'apaga en el segle xix, es perd el principal mercat el de les colonies d'America i a Europa no se és competitiu. Els telers desapareixen poc a poc, no hi ha industrialitzacio, les guerres, la nova moda del cotó i l'arribada dels teixits assià tics desplacen a la seda valenciana. A més al camp arriba una epidèmia la de la pebrina que ataca les moreres i afectat els cucs.Hui als camps han desaparegut les moreres i han sigut substituit per tarongers.
A Velluters ja no hi ha telers. Queda la memòria de la seda al col.legi d'art major
El programa Dossiers recupera la memòria de la seda valenciana.
La seda dona nom a tot un barri de València el de Velluters on fa només 200 anys hi havia fins a 4.000 telers a ple rendiment en els baixos de les cases en ple centre de la ciutat. Tres quartes parts de la població treballava directa o indirectamentde la seda.
L'origen de l'expansió de la seda es deu a la influència dels genovesos que importen la tècnica tèxtil que s'està desenvolupant en el nord d'Ità lia .
Els genovesos canvien el paisatge valencià a partir del segle XV quan comencen a plantarse per tot el territori valencià moreres per a alimentar els cucs de seda. De nord a sud naix una terra de moreres sobretot al Baix Segura, a la Ribera, a l'Horta de València i també a la Costera, la Safor o Requena. Dossiers ha aconseguit imatges inèdites cedides per la Filmoteca valenciana on es pot vore per primera vegada en una filmació com era la collita de moreres als camps valencians i el posterior tracte comercial. Es al segle XV quan s'inicia als camps l'expansió del cultiu de la morera i la cria de cucs de seda.Al 1477 els artesans del vellut comencen a organitzar-se i creen la confraria de Sant Jeroni origen del gremi de velluters. Només dos anys després el rei reconeix l'ofici.
El gremi de velluters comença a controlar el mercat de treball i fixa les primeres ordenances per a regular la fabricació. El 1494 el gremi compra una casa i un hort al carrer Hospital serà la seu dels velluters. Al 1686 el rei Carles II concedeix al gremi la més alta distinció la de Col.legi major de l'art de la seda.
El segle XVIII va ser d'esplendor de la sederia valenciana. Al barri de Velluters el programa Dossiers encara ha trobat empremptes de la memòria de la seda: allà hem localitzat Vicent Enguidanos, l'últim velluter a mà , descendent directe dels mestres artesans i també la fà brica del tirador d'or, una empresa amb dos segles d'història que encara treballa en el bany de la seda amb or i plata, creen fils per a les teles més exquisides i delicades.
L'expansió de la indústria tèxtil va impulsar a tot el territori valencià la sericicultura i la filatura de la seda que es feia als camps. Al segle XVIII, als voltants de Velluters i de València es parla que hi ha un inmens bosc de moreres, també a la Safor, a la Costera, a Requena, al Baix Segura, a l'Horta i sobretot a la Ribera del Xúquer. A Alzira el 1836 el 25% de la terra cultivada són moreres, la criança dels cucs condiciona fins i tot l'estructura de moltes cases valencianes com hem pogut comprovar a Carcaixent on podem vore encara en les xicotetes finestres de l'última planta de les cases i en edificis com en l'hort de Carreres una tÃpica casa sedera o en el Palau de la Marquesa. Unes finestres que servien per a regular la temperatura de les andanes on estaven els cucs. FamÃlies senceres es dediquen al conreu del cuc, quasi exclusivament dones,La ruta de la seda ens ha portat a Vinalesa, aci un financer francés Joseph Lapayesse aporta el capital per a crear el 1770 la primera fà brica de seda que utilitza la força de l'aigua en este cas de la sèquia de Montcada. I també el fil de seda ens porta al barri de Patraix de València, allà trobem un altre intent de modernització de la filatura, el que ara és el centre d'esports era la fà brica de seda Battifora.
L'última seda valenciana la trobem a les dos fà briques que arribarien vives fins als anys 70 la d'Oriola i la de Lombard a Almoines. A la Safor ja hi havia una important producció de seda, s'exportava des del port de Gandia i els francesos van aprofitar que Almoines oferia moreres, filadores, mà d'obra i el riu Serpis. Allà hem trobat encara treballadors que ens evoquen la memòria de la seda. Almoines va poder resistir la crisi del segle XIX perquè reproduia el sistema de producció francés i tenia base financera.
L'esplendor de la sederia valenciana s'apaga en el segle xix, es perd el principal mercat el de les colonies d'America i a Europa no se és competitiu. Els telers desapareixen poc a poc, no hi ha industrialitzacio, les guerres, la nova moda del cotó i l'arribada dels teixits assià tics desplacen a la seda valenciana. A més al camp arriba una epidèmia la de la pebrina que ataca les moreres i afectat els cucs.Hui als camps han desaparegut les moreres i han sigut substituit per tarongers.
A Velluters ja no hi ha telers. Queda la memòria de la seda al col.legi d'art major en un edifici buit i en molt mal estat. La producció de seda desapareix a tot Europa i ha tornat al punt d'origen a la Xina.La indústria de la seda valenciana és la d'una riquesa oblidada que perdura inconscientment en l'imaginari valencià amb cançons o expressions plenes de simbolisme.
© RTVV 2013